el trill

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminadas sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA CAMÍ VELL

Data: diumenge 26 de febrer
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, pou de gel, Font dels Verdaguers, Mas Figuera, Font de Mas Figuera, barraca dels Ermassots, barraca de la Marxanta,  Clariana, camí vell, costa del correu mort, pla de l’Escalivada, cabana de volta de la vinya del Magines, plana Gallina, Cal Jepet del Pous, Cal Sebastià,  Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

Font de Mas Figuera

Clariana és un petit nucli de població del terme d’Argençola a la comarca de l’Anoia.
Està situat a l’est del terme municipal i al 2005 tenia 36 habitants. Una carretera local comunica el poble amb la N-II. La base de la seva economia és la ramaderia i l’agricultura de secà. És el segon nucli històric del terme, força allunyat del nucli principal. S’hi pot accedir per carretera des d’Igualada/Sant Martí de Tous o des d’Argençola o bé, per camí rural, des de Jorba.
El lloc va ser repoblat a la fi del segle X per Eldemar de Clariana, fill dels vescomtes de Girona. Fins al segle XIV va ser possessió del monestir de Sant Cugat. Està centrat per l’església de Santa Maria, al costat de la qual hi ha l’antiga rectoria, ara convertida en casa de turisme rural. Al voltant hi ha unes quantes cases, molt restaurades, i als encontorns diverses masies esparses i les restes del castell.

Barraca de la Marxanta

Santa Maria de Clariana
Està documentada des de l’any 1002 i ja en aquella època depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, per donació dels primers senyors del castell. L’edifici actual es pot datar al segle XVII, encara dins la tradició tardogòtica. Té una sola nau coberta amb voltes de creueria. El portal és de mig punt, adovellat. El campanar i l’atri són fruit d’una reforma moderna. A l’interior es conserva una pica baptismal que podria ser d’època romànica.

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminadas sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA DE L’ALIGA

Data: diumenge 29 de gener
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, la Quinta Forca, Carbasí, Molí de les Vinyes, Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

Carbasí és un petit nucli de població de trenta habitants que es troba al nord-est del terme municipal d’Argençola, a la comarca de l’Anoia. Des d’un punt de vista demogràfic, juntament amb els veïnats de Clariana, els Plans de Ferran, Porquerisses, Rocamora d’Argençola, d’Albarells i la Goda pràcticament deshabitats (només segones residències) formen el focus un petit grup de cases inclosa l’església de St. Llorenç d’Argençola, d’estil neoclàssic (s. XIX), construïda prop de la primitiva del segle XI.

Està situat a 775 metres d’alçada sobre el nivell del mar i les seves coordenades exactes són E 369585.5, N 4608010 ( E D50 UTM 31N), la seva longitud correspon a 1º 26′ 1.193 i la seva latitud és 41º 36′ 40.69 (ETRS89 geodèsiques). L’activitat econòmica predominant de la comarca de l’Anoia es centra en l’agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l’extensió de la comarca està ocupada per conreus, destacant el conreu de secà, principalment els cereals. Excepte la plana central on es cultiva l’olivera, l’ametller, l’avellaner; la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats a l’Alt Penedès. D’altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l’avicultura, constitueix un complement a la seva economia. Per exemple la superfície agrària al 1999 a la comarca corresponia a 1520 km² de terres llaurades, 1 km² a pastures permanents i 1391 km² a terreny forestal. La comarca també té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indústria tèxtil, la del cuir i la indústria paperera que són seguides en importància per la metal·lúrgica, el sector alimentari i la construcció. Així doncs, Carbasí és regida principalment per una economia agrària basada en els cereals i la ramaderia.

Si ens centrem en l’espai de Carbasí observem que presenta l’interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l’altiplà segàrric englobant un conjunt d’obagues molt riques en vegetals de caràcter submediterrani, en una de les seves irradiacions meridionals més remarcables. Més a ponent de l’espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que té aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L’estrat arbustiu i herbaci d’aquestes pinedes és ric en plantes de l’Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d’espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l’auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d’altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d’aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. L’interès d’aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l’abundància d’alguna espècie d’ocell rapinyaire, com ara l’astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l’espai estricte, sinó a l’àrea general on és immers).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carbas%C3%AD